pàgina principal

divendres, 27 de març de 2009

A continuació teniu el text amb què hem encetat el grup de la maleta a la xarxa social del centre. També l'hem presentat a l'aula d'acollida i alguns alumnes han fet la proposta de treballar "El dia que vaig saber que havia de fer la maleta"


La maleta...Hi ha maletes que es fan per anar de vacances, recuperar l’alè i airejar el pensament. Aquestes maletes engendraran records d’altres paratges més càlids que invocarem durant les tardes plujoses de tardor. És la maleta del viatge.

Hi ha maletes que fem a la recerca de paradisos perduts. Maletes que tots hem obert un dissabte a la tarda quan no hem tingut ningú amb qui parlar i hem omplert de desitjos quimèrics que ens han deixat un regust agredolç. Potser aquesta maleta no ha arribat mai al seu destí, però segur que ens ha ajudat a créixer, i és el nostre fons d’ull. És la maleta de la fugida.

Hi ha maletes que es recuperen de sota el llit o del fons de l’armari per encetar una nova vida. Una vida millor, no pas un espai millor (l’espai que ens ha vist néixer és i serà per sempre el nostre paisatge, és part de nosaltres). Són maletes que busquen l’oportunitat d’una vida millor, potser no per a nosaltres, però potser per als nostres fills. És la maleta que omplin fins a rebentar, mal lligades amb cordills, per aventurar-se a una ruta sense retorn. És la maleta de la ruta.

Cada maleta es fa amb la pretensió de desfer-se en una cambra nova, confortable. Caldrà molta empenta, molt coratge per dir “és aquí, fins aquí arribo, aquí començo , aquí torno a néixer”.
Aquest espai dins la xarxa social del centre vol ser un espai d’acollida per a viatgers, fugitius i aventurers. Per a tots vosaltres perquè segur que tothom ha fet alguna vegada alguna maleta.

Escrit a quatre mans ( és possible!!!) per Montserrat Fernández i Montserrat Quiñones.


El dia que em van que havia de fer la maleta


No recordo si era diumenge. Jo jugava a criquet al carrer i la mare em va dir “ Fem la maleta i anem a Badalona amb el pare”.
La mare havia rebut una trucada de telèfon. Era el pare, que li deia que ja podia venir
Jo em vaig posar molt content perquè feia cinc anys que no havia vist el pare.
També em vaig posar trist perquè havia de dir adéu als amics.
Usman


El dia que em van dir que hauria de fer la maleta.

No recordo el dia en què la mare diu de venir Barcelona. Però estava núvol . Jo jugava a criquet al camp .Quan es va acabar el partit vaig anar a casa i la mare em va dir: anem a la Badalona amb el pare, la tia i els cosins . Estaven asseguts al jardí de casa.
Era un dia que feia calor. Esta amb la meva germana. Jo em vaig posar content perquè volia venir el pare també estava tirs perquè deixa el Punjab i també els meu amics de la Punjab.

Mandeep

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina:

Snap Shots

Get Free Shots from Snap.com
Espanya (Barcelona) Armènia (Yerevan) Pakistan (Islamabad) Marroc (Casablanca) Zona horària GMT-4 (Zheijiang???) Brasil (Aracaju) India (Bangalonre)
S'ha produït un error en aquest gadget

Segueix el bloc per correu

piula

hola!

Rellotge

Exposicions orals

La paraula del dia en sis llengües

Etiquetes

IV Premio Espiral edublogs 2010

IV Premio Espiral edublogs 2010

Teclat multilingüe

i...la pàgina web

Wordle: web

Info k ( notícies)

Educacontic

Acollida Júlia

Notícies

S'ha produït un error en aquest gadget

...doncs jo trobo més bons els vermells!

l'ANTIC BLOC d'acollida Júlia

l'ANTIC BLOC d'acollida Júlia
clica la imatge i visita'l, no te'l pots perdre

Moltes gràcies a TOTHOM

Gràcies per la visita!!!

S'ha produït un error en aquest gadget
Amb la tecnologia de Blogger.

Condicions dús d'aquest blog

El material d'aquest blog està sota l'empara de
la llicència creative commons
Creative Commons License